VERS UN TEATRE HÍPER-DRAMÀTIC / ELS PROTOTIPS*


*Els prototips van ser realitzats col·lectivament o individualment durant els dos tallers de 20H setmanals respectivament amb els participants de cada setmana. Els prototips presentats són simultàniament objectes prospectius ideals (maquetes) i objectes experimentals en si mateixos (en potència). En aquest estat d'estabilització temporal, operen de dues maneres: de manera especulativa, cap a una possible construcció futura, i també d’una manera més autònoma, amb la seva pròpia performativitat sense un fi determinat.


SOM COMPOST!

Prototip de: Bàrbara McGill Santana, Lia Pérez Cruz, Eva Herrero Palomino, Adriana Parra Esteruelas i Lara Magriñá Martínez

#apocalipsihumida #bruixeriacontemporània #massa #nukadoko

#ofèlia #hamlet #macbeth #llenguatgefermentat #bigdataorgànic #agregació

 

AQUA SHADOW THEATRE

(uff... a això també l’hi tinc una paranoia!)

Prototip de: Laia Bohigas, Mireia Vila Roca, Yana Sadovaya, Sandra Navarro Casino, Matteo Caniglia

#apocalipsiseca #escalfamentglobal #mónsenseaigua #descodificaciódelamemòriaaquàtica

#dispositiuderecuperaciódeexperiènciasensible #latempesta #hipernostàlgia

 


L'HÍPER-TUTÚ DE L'HÍPER-TITÀNIA

(Dispositiu Especulatiu de Teatre Hiper-dramàtic-àudio-tàctil)

Prototip de: Llorenç Pérez Balaguer, Núria Delgado Jiménez, Adrián Ardilla Medina

#apocalipsihumida #contaminacióplanetària #somnidunanitdestiu 

#teatreaudiotàctil #realismeespeculatiu #tutú #storyholes

 

O.F.E.L.I.A.

(Obra Fermentándose y Extrañándose Liberada de su Índole Antropocéntrica)

Prototip de: Quim Palmada Belda, Merlene Juárez Avedaño

#apocalipsihumida #escalfamentglobal #ofèlia

#ecosexualitat #capesgeològiquecutànies #noairemésperòmésflors

 

CORVEJÓN

(UN RITUAL ELEMENTAL EN TRES ACTOS)

Prototip de: José Mata

#apocalipsihumida #somnidunanitdestiu 

#meterlapatahastaelcorvejón #velasdehielo #dueloagarrotazosdegoya

 

DE LA DESERTIFICACIÓ FINS EL FANTASMA DE HAMLET, PASSANT PER L'ÍNDIA

Prototip de: Gina Surià Gudel

#elgranadentro #bigdata #Hamlet

#wikidramatúrgia #elcamímécurtdesdelafidelmónfinsaShakespeare

 

VERS UN TEATRE HÍPER-DRAMÀTIC /
TALLER DE VINCENT ROUMAGNAC  INSTITUT DEL TEATRE BARCELONA 2018

“...les eres on els nens solien jugar al marro, estan plenes de fang”

Titània, Somni d’una nit d’estiu: Acte 2, Escena 1


Descriptió

«Ja ho sabem, vivim en una època en la qual l'activitat humana té un impacte profund en el nostre entorn físic i ecològic. No obstant això, aquestes transformacions sovint no són perceptibles: són literalment massa grans o petites (com l'escalfament global), massa lentes o ràpides (com el flux del bigdata), perquè els nostres sentits, fins i tot la nostra imaginació, tot i que tinguem uns instruments teòric-tècnics adequats, les captin. Nosaltres, els artistes, estem, davant d'aquestes intensitats climàtiques, tan geològiques com algorítmiques, desconcertats, desorientats amb la nostra capacitat de crear temps i espais d'experiència per evidenciar aquesta situació de manera sensible, reflexiva i crítica. Nosaltres, artistes escènics, sentim la necessitat de renovar els nostres coneixements tècnics per redirigir l'atenció teatral en els molts actors i factors no-humans, que ja juguen un paper en la nostra contemporaneïtat. Aquesta revisió estètica demana respostes escèniques que traspassin la noció convencional d'escenari, que s'ha tornat inoperant, per la presa d'aquells hiperobjectes (Timothy Morton). En base a la hipòtesi de la possibilitat d'emergència del que anomeno un escenari aprofundit (deep stage), els convido a treballar junts sobre les qüestions següents: Com dirigir, realitzar o prototipar un teatre del futur, reconeixent (tot i  criticant el terme) l'Antropocè i enfront de les amenaces ambientals del segle XXI? Com(re)considerar i donar hospitalitat dramatúrgica als éssers més-que-humans (vegetals, animals, minerals,  meteorològics però també computacionals, algorítmics...) com co-agents escènics contemporanis? Com revisar i renegociar ecològicament el control estètic humà de l'escenari, la qual cosa podria implicar un canvi des de la lògica antropocèntrica de representació cap a la de xeno-perfomativitat?  Quines formes escèniques poden aparèixer després de les dramatúrgies del postdramàtic, en aquest moviment radical cap a un teatre hiperdramàtic? ». VR

 

Programa
Durant el taller, es faran grups de, com a màxim, 3 persones, que treballaran en diverses fases de l'experimentació. Els participants hauran d'elaborar un protótip performatiu i presentar-lo (provar-lo) al final del taller, com a resposta (parcial) als temes introduïts, compartits i discutits. El prototip podrà ser una actuació, una obra de teatre, una instal·lació, un dispositiu, un vídeo, una imatge, una narració, etc.


El taller es desenvoluparà sobre un procés metodològic de tipus investigació artística. El taller es dividirà, doncs, entre l'estudi d'un material teòric escollit i la implementació pràctica. Es començarà amb una breu introducció a la història del "futur de l'escenari (the future of the stage)" i als moviments (artístics i filosòfics) de l'"eco-teatre" del segle XX, en relació amb les preocupacions eco-estètiques contemporànies, amb la finalitat d'obrir una discussió sobre l'extensió de l'actuació, de la direcció i de l'escenografia cap a xarxes escèniques no humanes, post-humanes i multitemporals després del final del món (antropocèntric), en ressonància amb la pràctica / experiència / estudis de cada participant.


El taller es veurà estimulat per la pròpia pràctica artística de Roumagnac, que ell presentarà a través de diversos exemples. Proposarà també una bibliografia escollida (textos curts, entrevistes i extractes de Timothy Morton, Donna Haraway, Una Chaudhuri, Bruno Latour, Bernard Stiegler) i un corpus d'obres d'art als participants, que seran discutits durant el taller.

 
Objectius
> Proposar una eco-dramatúrgia a partir dels elements teòrics introduïts.

> Producció i prova d'un prototip escènic «hiperdramàtic»

> Explorar i experimentar el canvi de paradigma que implica un reposicionament ecològic de les pràctiques escèniques

 

Vincent Roumagnac és un investigador i artista basco-francès. Actualment dirigeix el seu doctorat de recerca artístic en el Performings Arts Research Centre in the Theatre Academy d'Helsinki (Universitat de les Arts) en "pensament escènic, temps i ecologia". Aquesta primavera instal·la la seva investigació durant tres mesos a l’Institut amb una beca Erasmus +.

 

https://vincentroumagnac.com/